conjugació del verb haver infinitiu haver gerundi havent participi hagut indicatiu present jo he, hec tu has, heus ell; ella; vostè ha, heu nosaltres havem, hem vosaltres haveu, heu ells; elles; vostès han, heuen pretèrit imperfet jo havia tu havies ell; ella; vostè havia nosaltres havíem vosaltres havíeu ells; elles; vostès havien pretèrit perfet jo haví tu haveres ell; ella; vostè havé nosaltres havérem vosaltres havéreu ells; elles; vostès haveren futur jo hauré tu hauràs ell; ella; vostè haurà nosaltres haurem vosaltres haureu ells; elles; vostès hauran subjuntiu present jo hagi, hegui tu hagis, heguis ell; ella; vostè hagi, hegui nosaltres hàgim, haguem vosaltres hàgiu, hagueu ells; elles; vostès hagin, heguin pretèrit imperfet jo hagués tu haguessis ell; ella; vostè hagués nosaltres haguéssim vosaltres haguéssiu ells; elles; vostès haguessin condicional jo hauria, haguera tu hauries, hagueres ell; ella; vostè hauria, haguera nosaltres hauríem, haguérem vosaltres hauríeu, haguéreu ells; elles; vostès haurien, hagueren imperatiu tu haig, heu vostè haig, hegui nosaltres haig, haguem vosaltres haig, haveu vostès haig, heguin
conjugació del verb haver
infinitiu haver
gerundi havent
participi hagut
indicatiu
present
jo he, hec
tu has, heus
ell; ella; vostè ha, heu
nosaltres havem, hem
vosaltres haveu, heu
ells; elles; vostès han, heuen
pretèrit imperfet
jo havia
tu havies
ell; ella; vostè havia
nosaltres havíem
vosaltres havíeu
ells; elles; vostès havien
pretèrit perfet
jo haví
tu haveres
ell; ella; vostè havé
nosaltres havérem
vosaltres havéreu
ells; elles; vostès haveren
futur
jo hauré
tu hauràs
ell; ella; vostè haurà
nosaltres haurem
vosaltres haureu
ells; elles; vostès hauran
subjuntiu
present
jo hagi, hegui
tu hagis, heguis
ell; ella; vostè hagi, hegui
nosaltres hàgim, haguem
vosaltres hàgiu, hagueu
ells; elles; vostès hagin, heguin
pretèrit imperfet
jo hagués
tu haguessis
ell; ella; vostè hagués
nosaltres haguéssim
vosaltres haguéssiu
ells; elles; vostès haguessin
condicional
jo hauria, haguera
tu hauries, hagueres
ell; ella; vostè hauria, haguera
nosaltres hauríem, haguérem
vosaltres hauríeu, haguéreu
ells; elles; vostès haurien, hagueren
imperatiu
tu haig, heu
vostè haig, hegui
nosaltres haig, haguem
vosaltres haig, haveu
vostès haig, heguin
infinitiu haver
gerundi havent
participi hagut
indicatiu
present
jo he, hec
tu has, heus
ell; ella; vostè ha, heu
nosaltres havem, hem
vosaltres haveu, heu
ells; elles; vostès han, heuen
pretèrit imperfet
jo havia
tu havies
ell; ella; vostè havia
nosaltres havíem
vosaltres havíeu
ells; elles; vostès havien
pretèrit perfet
jo haví
tu haveres
ell; ella; vostè havé
nosaltres havérem
vosaltres havéreu
ells; elles; vostès haveren
futur
jo hauré
tu hauràs
ell; ella; vostè haurà
nosaltres haurem
vosaltres haureu
ells; elles; vostès hauran
subjuntiu
present
jo hagi, hegui
tu hagis, heguis
ell; ella; vostè hagi, hegui
nosaltres hàgim, haguem
vosaltres hàgiu, hagueu
ells; elles; vostès hagin, heguin
pretèrit imperfet
jo hagués
tu haguessis
ell; ella; vostè hagués
nosaltres haguéssim
vosaltres haguéssiu
ells; elles; vostès haguessin
condicional
jo hauria, haguera
tu hauries, hagueres
ell; ella; vostè hauria, haguera
nosaltres hauríem, haguérem
vosaltres hauríeu, haguéreu
ells; elles; vostès haurien, hagueren
imperatiu
tu haig, heu
vostè haig, hegui
nosaltres haig, haguem
vosaltres haig, haveu
vostès haig, heguin
Comentaris